ZONA JUDICIAL
Entrada en vigor de la nova taxa judicial a Catalunya
Taxa per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'Administració de Justícia a Catalunya
2/05/2012
La proposta de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics aprovada en el ple del parlament de Catalunya el 14 de març i publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el 20 de març de 2012 preveu la creació d'una Nova TAXA JUDICIAL,
Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de l'Administració de justícia de competència de la Generalitat, a instància de part, en les ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu, en òrgans judicials amb seu a Catalunya.
Les taxes establides en l'ordre civil són:
- Verbal de quantia superior a 3.000 euros... 60 euros
- Ordinari.... 120 euros
- Monitori de quantia superior a 3.000 euros... 60 euros
- Canviari de quantia superior a 3.000 euros... 90 euros
- Execució de títols extrajudicials de quantia superior a 3.000 euros i de títols judicials de quantia superior a 6.000 euros... 120 euros
- Concursal... 120 euros
- Apel·lació... 120 euros
- Cassació i infracció processal... 120 euros
En l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu les taxes són:
- Abreujat de quantia superior a 3.000 euros... 90 euros
- Ordinari de quantia superior a 3.000 euros... 120 euros
- Apel·lació... 120 euros
- Cassació... 120 euros
Estan exempts els processos sobre temes relatius a matèria de successions, família i estat civil de les persones, i els contenciosos en matèria de personal, protecció dels drets fonamentals de la persona i actuació de l'Administració electoral, així com la impugnació directa de disposicions de caràcter general.
Les persones físiques o jurídiques que tinguin reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuïta, i les entitats totalment exemptes de l'Impost sobre Societats també gaudiran d'exempció.
SBC-Ba Advocats
2/05/2012
La proposta de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics aprovada en el ple del parlament de Catalunya el 14 de març i publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el 20 de març de 2012 preveu la creació d'una Nova TAXA JUDICIAL,
Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de l'Administració de justícia de competència de la Generalitat, a instància de part, en les ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu, en òrgans judicials amb seu a Catalunya.
Les taxes establides en l'ordre civil són:
- Verbal de quantia superior a 3.000 euros... 60 euros
- Ordinari.... 120 euros
- Monitori de quantia superior a 3.000 euros... 60 euros
- Canviari de quantia superior a 3.000 euros... 90 euros
- Execució de títols extrajudicials de quantia superior a 3.000 euros i de títols judicials de quantia superior a 6.000 euros... 120 euros
- Concursal... 120 euros
- Apel·lació... 120 euros
- Cassació i infracció processal... 120 euros
En l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu les taxes són:
- Abreujat de quantia superior a 3.000 euros... 90 euros
- Ordinari de quantia superior a 3.000 euros... 120 euros
- Apel·lació... 120 euros
- Cassació... 120 euros
Estan exempts els processos sobre temes relatius a matèria de successions, família i estat civil de les persones, i els contenciosos en matèria de personal, protecció dels drets fonamentals de la persona i actuació de l'Administració electoral, així com la impugnació directa de disposicions de caràcter general.
Les persones físiques o jurídiques que tinguin reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuïta, i les entitats totalment exemptes de l'Impost sobre Societats també gaudiran d'exempció.
SBC-Ba Advocats
El termini de vigència de les concessions i el 2018
Com a criteri general podem dir que les concessions gaudeixen del termini concessional que es determina en el seu plec de condicions
Com afecta la Disposició Transitòria 14.3 del Reial Decret 1471/1989, Reglament de la Llei de Costes, que determina que les concessions vigents a l'entrada en vigor de la llei s'entendran atorgades pel termini màxim de 30 anys, a comptar de la seva entrada en vigor?
Per contestar aquesta pregunta cal analitzar el títol concessional i esbrinar si estem parlant d'una concessió estricta i exclusivament demanial o estem davant una concessió d'obra pública, atès que hi ha una clara diferència quant al règim jurídic pel que es regulen una i una altra concessió.
La gran majoria de concessions que han atorgat per a la construcció i explotació dels ports esportius de Catalunya ho són a l'empara de la Llei 55/1969 de ports ESPORTIUS i Reial Decret 2486/1980 de Ports ESPORTIUS
Aquestes concessions, en tant el seu objecte es referia a la construcció i explotació d'un port esportiu, tenen un clar component de contracte de concessió d'obra pública. L'objecte del contracte és la construcció d'una obra pública, reben com contraprestació la seva explotació econòmica durant un termini determinat. Per tant el termini concessional, és un element essencial de l'equilibri econòmic del contracte.
La Llei 55/1969 fa una clara referència a la Llei de Contractes de l'Estat de l'any 1965 en tot el que no es reguli per llei, per tant reafirma el caràcter contractual de les concessions que es regulen.
Podem concloure que aquest règim concessional inclou ambdues tipologies de concessions: una demanial per a l'ocupació del domini públic marítim terrestre que opera com a suport del port; i l'altra, la concessió de construcció i explotació del port, concessió d'obra pública, ambdues atorgades per l'Estat, entenent que la concessió demanial està dins la d'obra pública, donada la relació d'accessorietat d'aquella respecte d'aquesta.
El termini de l'explotació econòmica útil, és, un element cardinal de la contraprestació a què el contractista té dret com a pagament en espècie per una obra ja realitzada, i constitueix un paràmetre essencial de l'equilibri econòmic de la concessió, en tant que el termini de l'explotació de servei públic és inherent a la retribució que rep el concessionari per a la construcció de l'obra pública. Això implica que qualsevol modificació que es realitzi sobre el termini seria materialment expropiatòria i, conseqüentment, hauria de compensar. Existiria un dret a indemnització per alteració de les condicions de la concessió.
Les concessions atorgades a l'empara de la Llei 55/1969 no són concessions demanials en sentit estricte, atorgades a precari, són concessions amb una obra pública a construir pel concessionari compensades per la retribució que rep per l'explotació i per tant emparades per l'equilibri econòmic financer de la concessió.
Per tant qualsevol reducció de terminis que l'administració voldria imposar, encara que sigui derivat pel canvi legislatiu establit en la Disposició Transitòria del Reglament de la Llei Costes, ens facultaria a exigir la corresponent indemnització, com així ho ha recollit reiteradament el Tribunal Constitucional 149 / 1991 i el Tribunal Suprem en les seves sentències de 27 gener i 4 febrer 2004.
El termini concessional és un dret plenament incorporat al patrimoni jurídic del concessionari, a qui no se li pot privar sense la corresponent indemnització.
Hi ha un gran sector de la doctrina que entén que la Disposició Transitòria del Reglament de la Llei de Costes només és aplicable a les concessions demanials "strictu sensu" en les que la seva limitació temporal està dirigida a preservar la integritat i conservació del domini públic marítim terrestre i argumenta perquè en les concessions amb construcció i posterior explotació, la concessió demanial és absolutament accessòria a la de construcció del port i per tant això ens porta a què el termini de la concessió accessòria ha de correspondre's amb el de la principal, no podent extingir-se amb anterioritat
En conclusió podem afirmar que, en tot cas, si l'Administració optés per dictar un acte administratiu per escurçar els terminis concessionals basant-se en la Disposició Transitòria del Reglament de la Llei de Costes, pel que no hi ha lloc a dubtes, sense perjudici de poder ser recorregut per les raons exposades, és que aquest donaria dret a la corresponent indemnització, a pagar per l'Administració.
SBC-Ba Advocats
Com afecta la Disposició Transitòria 14.3 del Reial Decret 1471/1989, Reglament de la Llei de Costes, que determina que les concessions vigents a l'entrada en vigor de la llei s'entendran atorgades pel termini màxim de 30 anys, a comptar de la seva entrada en vigor?
Per contestar aquesta pregunta cal analitzar el títol concessional i esbrinar si estem parlant d'una concessió estricta i exclusivament demanial o estem davant una concessió d'obra pública, atès que hi ha una clara diferència quant al règim jurídic pel que es regulen una i una altra concessió.
La gran majoria de concessions que han atorgat per a la construcció i explotació dels ports esportius de Catalunya ho són a l'empara de la Llei 55/1969 de ports ESPORTIUS i Reial Decret 2486/1980 de Ports ESPORTIUS
Aquestes concessions, en tant el seu objecte es referia a la construcció i explotació d'un port esportiu, tenen un clar component de contracte de concessió d'obra pública. L'objecte del contracte és la construcció d'una obra pública, reben com contraprestació la seva explotació econòmica durant un termini determinat. Per tant el termini concessional, és un element essencial de l'equilibri econòmic del contracte.
La Llei 55/1969 fa una clara referència a la Llei de Contractes de l'Estat de l'any 1965 en tot el que no es reguli per llei, per tant reafirma el caràcter contractual de les concessions que es regulen.
Podem concloure que aquest règim concessional inclou ambdues tipologies de concessions: una demanial per a l'ocupació del domini públic marítim terrestre que opera com a suport del port; i l'altra, la concessió de construcció i explotació del port, concessió d'obra pública, ambdues atorgades per l'Estat, entenent que la concessió demanial està dins la d'obra pública, donada la relació d'accessorietat d'aquella respecte d'aquesta.
El termini de l'explotació econòmica útil, és, un element cardinal de la contraprestació a què el contractista té dret com a pagament en espècie per una obra ja realitzada, i constitueix un paràmetre essencial de l'equilibri econòmic de la concessió, en tant que el termini de l'explotació de servei públic és inherent a la retribució que rep el concessionari per a la construcció de l'obra pública. Això implica que qualsevol modificació que es realitzi sobre el termini seria materialment expropiatòria i, conseqüentment, hauria de compensar. Existiria un dret a indemnització per alteració de les condicions de la concessió.
Les concessions atorgades a l'empara de la Llei 55/1969 no són concessions demanials en sentit estricte, atorgades a precari, són concessions amb una obra pública a construir pel concessionari compensades per la retribució que rep per l'explotació i per tant emparades per l'equilibri econòmic financer de la concessió.
Per tant qualsevol reducció de terminis que l'administració voldria imposar, encara que sigui derivat pel canvi legislatiu establit en la Disposició Transitòria del Reglament de la Llei Costes, ens facultaria a exigir la corresponent indemnització, com així ho ha recollit reiteradament el Tribunal Constitucional 149 / 1991 i el Tribunal Suprem en les seves sentències de 27 gener i 4 febrer 2004.
El termini concessional és un dret plenament incorporat al patrimoni jurídic del concessionari, a qui no se li pot privar sense la corresponent indemnització.
Hi ha un gran sector de la doctrina que entén que la Disposició Transitòria del Reglament de la Llei de Costes només és aplicable a les concessions demanials "strictu sensu" en les que la seva limitació temporal està dirigida a preservar la integritat i conservació del domini públic marítim terrestre i argumenta perquè en les concessions amb construcció i posterior explotació, la concessió demanial és absolutament accessòria a la de construcció del port i per tant això ens porta a què el termini de la concessió accessòria ha de correspondre's amb el de la principal, no podent extingir-se amb anterioritat
En conclusió podem afirmar que, en tot cas, si l'Administració optés per dictar un acte administratiu per escurçar els terminis concessionals basant-se en la Disposició Transitòria del Reglament de la Llei de Costes, pel que no hi ha lloc a dubtes, sense perjudici de poder ser recorregut per les raons exposades, és que aquest donaria dret a la corresponent indemnització, a pagar per l'Administració.
SBC-Ba Advocats