El constatable augment de nivell de les aigües del Mediterrani emparat per estudis científics publicats recentment amenaça el futur de les platges
14/03/2011
El Mediterrani es troba afectat també pel desglaç de les glaceres alpines. Tot això concorre en que actualment el nivell de les aigües del Mediterrani hagi augmentat 20cm respecte als nivells existents fa 100 anys, i a més a més s'espera que en els pròxims 30 anys pugui augmentar 35cm més.
És indubtable que aquest augment de nivell ha de repercutir a les platges, i aquesta repercussió no és la mateixa si es tracta de platges de formació granítica o de formació calcària. A Catalunya tenim els dos tipus de platja. Les platges de la Costa Brava i el Maresme, són platges de gra gros, platges granítiques. I les platges del sud de Barcelona, Garraf, Costa Daurada, són platges de gra fi, platges calcàries. Les platges de tipologia granítica tenen en general un pendent més acusat que les de tipologia calcària. A la Costa Brava i al Maresme, el banyista camina poques passes i ja no toca fons, al contrari, a Castelldefels, Sitges, etc. cal caminar molts metres perquè el mar et cobreixi.
En relació a aquesta diferència als pendents, podem dir que al Maresme i la Costa Brava, el pendent mitja és del 2%, i a la zona centre-sud és del 0,5%. En funció del pendent de la platja i de la velocitat de transport de la sorra, - no és el mateix la sorra granítica que la calcària-, els 20cm d'increment del nivell del Mediterrani, produiran una minva de platja que oscil·larà entre els 10 i els 40 metres. Però en ambdós casos el nivell del mar incideix en la pèrdua de platja, per consegüent és absurd assenyalar als ports com els culpables de la desaparició de les platges, quan en molts casos és precisament la protecció del port el que ha impedit que els temporals espletessin encara més determinats trams de costa.
Ara es pretén que els ports, donada la seva “culpabilitat” en la desaparició de les platges, carreguin amb factures impossibles de dragatges per a la regeneració d'arenals, que un vegada després d'una altra el mar sen porta amb el primer temporal de primavera o de tardor. Moure sorra d'una banda a l'altra perquè sí, no serveix de res, sinó es prenen mesures paral·leles per intentar fixar aquesta aportació ( una solució a estudiar podrien ser els espigons submergits).
En els fons del mar reposen milions d'euros que un dia es van destinar a regenerar platges que cinquanta anys endarrere ni existien, però que avui l'interès dels municipis, la seva pressió mediàtica, i la recerca de falsos culpables que carreguin amb la factura, els han donat vida com per art de màgia. Hi ha molts trams de costa que mai van tenir platja i que ara es pretén que la tinguin.
Deixem de cercar falsos culpables i treballem junts tots els agents implicats, per aconseguir la millor protecció de la nostra costa i dels nostres ports, perquè avui dia ambdós estem amenaçats per la imparable força d'aquest senyor sense amo que és el mar.
http://www.lavanguardia.es/medio-ambiente/20110225/54119845156/las-aguas-del-mediterraneo-ascendieron-20-centimetros-desde-finales-del-siglo-xix.html
LV 10 de marzo
ACPET
OPINA - TORNAR
