El sector nàutic perd competitivitat a Europa
 
Els elevats impostos i la legislació llastren el lloguer de iots. L'aplicació de l'Impost de Matriculació “fa d'Espanya el país menys atractiu i competitiu d'Europa per al xàrter nàutic”
 
Altres de les observacions realitzades per l'inspector d'Hisenda és la necessitat de reduir l'IVA per a les embarcacions de fins a 15 metres d'eslora per considerar aquesta activitat com esportiva
 
I-Salon-Internacional-del-Charter-denia
El Primer Saló Internacional del Xàrter Marina de Dénia ha posat de manifest que els elevats impostos que suporta el sector del lloguer d'embarcacions d’esbarjo i les restriccions legislatives a què està sotmès està llastrant la seva competitivitat respecte a altres països de la Unió Europea, com França i Itàlia.
 
La trobada celebrada a Dénia, va reunir a un important nombre de personalitats que van exposar les seves consideracions sobre l'activitat del sector a Espanya. Per a l'organització de les ponències es va comptar amb la col·laboració de Carlos Sanlorenzo i José Luis Fayos, representants de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques. Les principals conclusions que es van extreure estan relacionades amb l'excés d'impostos que minven el desenvolupament d'una activitat que, només a les Illes Balears va generar durant l'any passat uns beneficis totals de 209.689.393 euros, segons dades aportades per la presidenta de la Federació Nacional de Lloguer Nàutic, Cristina Sastre.
 
En aquest sentit, Jonathan Syrett, vicepresident de l'Associació Espanyola de Grans Iots, va assegurar que l'aplicació de l'Impost de Matriculació “fa d'Espanya el país menys atractiu i competitiu d'Europa per al xàrter nàutic. Per això no és gens estrany que els grans iots es vegin en altres països europeus com Itàlia i França que sí que han sabut potenciar el negoci que comporta l'arribada d'aquestes embarcacions a les seves costes”.
 
Marina denia
Un altra dada aportada pel vicepresident de l'Associació Espanyola de Grans Iots és que Espanya deixa d'ingressar entre sis i deu milions d'euros per l'absència de iots als seus ports. Així mateix, Syrett va voler denunciar la persecució que pateixen els propietaris d'aquests iots per part de la Duana per al pagament de l'impost de matriculació “d'un clar afany recaptatori”.
 
Seguint la línia de la pressió fiscal que ha de suportar el sector del xàrter, Raúl Burillo, inspector d'Hisenda, va reconèixer la “falta d'adequació de la normativa tributària espanyola en clar desavantatge respecte a altres països de la UE i del Mediterrani ja que hem de suportar una major càrrega d'impostos en la compra i lloguer d'embarcacions esportives i d’esbarjo”. Segons l'opinió de Burillo haurien de tenir-se en compte diversos factors que són protegibles en l'aspecte legislador perquè d'aquesta manera “s'evitarien pràctiques defraudadores provocades per la mala fiscalitat”.
 
Altres observacions realitzades per l'inspector d'Hisenda és la necessitat de reduir l'IVA per a les embarcacions de fins a 15 metres d'eslora per considerar aquesta activitat com esportiva. Per la seva banda, Cristina Sastre va realitzar una radiografia del xàrter com a impulsor dels ports esportius i de les autonomies que els alberguen. De fet, la gran majoria dels turistes del xàrter fan ús de serveis turístics complementaris com és l'allotjament, la restauració, comerços i oci. A més a més Sastre va analitzar les fortaleses i debilitats del sector. Entre les primeres es troben la tradició i la maduresa del sector, la conquesta de nous mercats i la climatologia i interès geogràfic. D'altra banda, les debilitats fan referència a la falta de reconeixement del sector nàutic com a sector prioritari per part de l'Administració, la complexitat de la burocràcia i la inadequada fiscalitat.
 
Finalment, Juliol Marín, cap de Divisió de Ports en la Comunitat Valenciana, va abordar un tema de gran interès per al sector com és el de les tarifes portuàries. En aquest sentit, el recàrrec del 80% que pateixen les embarcacions dedicades a l'activitat xàrter va ser molt criticat pels empresaris. Marín va dir que aquesta càrrega “ve determinada per la intensitat de l'activitat nàutica que realitza aquest sector en concret”.

SBC /Lasprovincias.es

OPINA - TORNAR