Joan Guitart Roy. 55 anys. Casat. Capità de la Marina Mercant. Director del Port Olímpic de Barcelona i Vicepresident de la Zona Costa Barcelona de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET). Capità del ‘Sirius’ i el Rainbow Warrior de Greenpace.
“M’he trobat de cara amb la sisena flota de l’exèrcit dels EEUU, uns dotze vaixells, helicòpters, submarins que es dirigien a la Guerra del Golf del 92”
“Vaig conèixer a Lula da Silva, el Dalai Lama i Fidel Castro”
“Si de quelcom em sento orgullós de la meva gestió al port, és que sempre em controlat molt bé els impagats”
“Referent a l’ACPET, tinc que destacar que tot i que puguem ser competidors entre nosaltres, sempre hem anat de la mà”
¿Com van ser els seus inicis en el món de la nàutica?
Vaig realitzar els estudis per ser Capità de la Marina Mercant, el meu primer embarcament va ser l’any 77, després de diversos anys al front de vaixells de càrrega em vaig quedar a terra per lo de sempre, per una noia. Aleshores varem muntar una escola nàutica, època en la que fèiem coses tan estranyes com orientació al mig del desert per a participants del Paris Dakar. Després vaig ser Capità de dic a Vulcano, època en que el ‘Sirius’ de Greenpace va venir per que el reparéssim, em van proposar embarcar-me com a primer oficial, vaig deixar-ho tot i vaig embarcar-m’hi, també amb el Rainbow Warrior. Uns anys després vaig tornar per fer-me càrrec de la direcció del Port Olímpic.
¿Que representa ser Capità de la Marina Mercant?
La veritat es que abans era més exòtic, visitaves llocs d’arreu del món durant uns dies mentre es feia la càrrega dels vaixells, en ocasions era molt dur per les condicions meteorològiques, però va ser una gran època. Avui en dia ha canviat molt, ja no hi ha vaixells, la gent ja no vol navegar, ara no es gaudeix d’una feina que no deixava de ser dura, arriben als ports, omplen i marxen. Recordo que en alguns casos jugàvem a futbol en les bodegues buides de grans vaixells de càrrega, i en altres que estaven plenes d’aigua de mar les fèiem servir de piscina.
¿Com recorda la seva etapa d’activista amb Greenpace?
Va ser cap a l’any 1989, una experiència brutal, volien un capità que fos del sud d’Europa, tinc mil anècdotes per explicar. Abans d’això vaig ser cooperant, però cooperant de luxe.
Doncs es tractava d’una sèrie de vaixells que el govern espanyol va regalar al de Moçambic, aleshores no tenien gent per portar-los. Et deixaven una casa allà, teníem un bon sou, però es va acabar espatllant per temes polítics
Sisplau, ¿Algunes anècdotes que ens pugui regalar de la seva època a Greenpace?
Te’n podria explicar moltíssimes. Per exemple trobar-te de cara amb la sisena flota de l’exèrcit dels EEUU, uns dotze vaixells, helicòpters, submarins que es dirigien a la Guerra del Golf del 92. Veníem de Xipre de fer una campanya a l’última platja del Mediterrani on desouen les tortugues Caretta Caretta. Ens van dir de mala manera que no podíem passar a menys de cinc mil llards, i varem contestar que el capità del ‘barco de los colorcitos’ era espanyol i que si ens ho podien dir amb milles nàutiques. No varen contestar i al final un helicòpter de guerra se’ns va posar just al davant de forma amenaçant per desviar-nos. ‘Això no es un simulacre, estem en missió de guerra’, ens varen dir.
En Volem més...
Després vaig embarcar amb el Rainbow Warrior, un dels altres vaixells de Greenpace. Vam fer una parada a Los Angeles per organitzar una festa benèfica. Famosos com Kevin Costner, Martin i Charlie Sheen i fins i tot Kim Basinger amb qui em vaig fer dos petons, pagaven brutalitats per donar una volta amb el nostre vaixell. Vaig coincidir amb altres personalitats a l'Eco 92 (abans del protocol de Kioto), on vaig conèixer a Lula da Silva, el Dalai Lama o Fidel Castro.
Otra, otra...
De Los Angeles varem anar cap a les proves nuclears de Mururoa, érem tretze tripulants tots de diferents nacionalitats, la idea era comparar un atol net amb un en el que es feien proves nuclears. Al arribar ens van seguir amb helicòpters i vaixells fins que després de tres dies donant voltes a la illa per molestar-los, van assaltar el vaixell, van repatrià a tota la tripulació i només em van arrestar a mi durant quatre dies.
Tinc entès que en una de les escales amb el Rainbow Warrior va conèixer a la que és la seva actual dona
En una escala a Rio de Janeiro hi havia una voluntària brasilera que vaig embarcar jo. Vaig dir que l’embarcava perquè era dona (necessitàvem dones per equitat), era brasilera (de la zona) i parlava perfectament anglès, però al fina els vaig dir "que caraio, estoy apasionado por la baiana".
Després de l'època com activista, va passar a dirigir el Port Olímpic ¿ Quins reptes ha suposat?
Doncs tinc que dir que és un port difícil, hi han molts locals d'oci, això repercuteix en els amarristes, es pot dir que hi ha un port de dia i un de nit. D'altra banda hi ha molta gent que viu als vaixells i això comporta bastants mals de cap. Amarristes que hi viuen i que tenen animals com per exemple un lloro que molesta, un altre que fa nudisme al costat d'una família i fins i tot ens han entrat cadàvers flotant al port, entre molts d'altres. En definitiva, tinc que fer de 'sheriff' sense a penes potestat.
¿Esteu notant la actual crisi econòmica?
La veritat és que si em notat la crisi, no molt profundament, però evidentment es nota. Han pujat lleugerament els morosos, encara que tinc que dir que si de quelcom em sento orgullós de la meva gestió al port, és que sempre em controlat molt bé els impagats. Però si que es nota que hi ha una inactivitat de flota notable, i això repercuteix en el varador i la benzina.
Referent a l'ACPET ¿Creu que es poden millorar alguns aspectes?
L'ACPET fa una bona feina, es bona per a nosaltres, però tenim un problema i es que tots els que la formem tenim una feina, hi ha una falta d'implicació, i el més difícil es posar a tothom d'acord, pero tinc que destacar que tot i que puguem ser competidors entre nosaltres, sempre hem anat de la mà. També estaria bé realitzar accions per augmentar els ingressos, com per exemple que l'Associació fos una central de compres per a tots els ports, està clar que els preus serien molt més competitius. Hi ha coses que avancen però d'altres que costen.
¿Com es planteja el seu futur, creu que seguirà lligat al món de la nàutica?
De moment encara em queden uns anys al front del Port, després m’agradaria viure entre Barcelona i Brasil don és la meva dona.
¿Que destacaria de la seva trajectòria com a home de mar?
La meva vessant solidaria, va ser una gran època.
MARC SEGURA - SBC /ACPET
TORNAR