Desenes de clients abandonen les seves embarcacions per no pagar l'amarrament. Els processos d'embargament són tan llargs que els vaixells acaben per a la ferralla
"L'administració pública no és sensible amb aquest tipus de turisme, pensen que la nàutica és cosa de gent milionària i que si no ens paguen, no passa res. A més a més, ens pugen els cànons entre un 200 i un 600% i alguns estan amb l'aigua al coll"
28/02/2012
El sector nàutic tampoc s'ha alliberat de la crisi i encara que sigui de forma moderada, diversos són els ports de Màlaga que arrosseguen el càstig que la conjuntura econòmica ha imposat a desenes de persones que han hagut d'abandonar les seves embarcacions d’esbarjo per no pagar el preu d'atracada i el seu manteniment.
La majoria de les instal·lacions portuàries de la província ha hagut de torejar amb algun cas d'aquest fenomen. Però la major preocupació dels seus dirigents rau en la llista de "persones que tenen dificultats per pagar els amarraments cada mes i que amb el pas del temps creix més", assegura Manuel Arrel, director general de Marines del Mediterrani, empresa concessionària dels ports d'Estepona i Manilva.
En aquests enclavaments s'ha ordenat en els últims dos anys l'embargament i llançament –la retirada física del vaixell del punt d'amarrament per ordre d'un jutge– de més de 20 embarcacions per impagament dels lloguers. "La previsió que tenim és que en pocs mesos s'agreujarà la situació", lamenta Arrel.
Els vaixells roben metres de línia d'atracada a la resta d'embarcacions i corren el risc d'enfonsar-se. Un vegada detectada la morositat, el procés que s'ha de seguir sol ser el mateix: l'amo no pot fer front als deutes i es desentén de la seva nau. El port deixa de percebre els diners de les taxes, perd rendibilitat i espai a les seves instal·lacions i ha de supervisar-los periòdicament per evitar que s'enfonsin. L'única sortida és treure'ls a subhasta, però els tràmits són llargs i complexos perquè no hi ha una regulació jurídica específica per a aquests afers.
"Exigim una llei que agiliti els processos d'embargament per no tenir tantes pèrdues econòmiques. No ocorre el mateix amb els recintes de gestió pública, que tenen un procediment més ràpid i eficaç. Estem desemparats, l'Agència Pública de Ports d'Andalusia en comptes d'ajudar-nos ens posa obstacles", explica.
En Estepona i Manilva xifren les pèrdues en 150.000 euros a l'any. "L'administració pública no és sensible amb aquest tipus de turisme, pensen que la nàutica és cosa de gent milionària i que si no ens paguen, no pansa res. A més a més, ens pugen els cànons entre un 200 i un 600% i alguns estan amb l'aigua al coll", afegeix Arrel.
Encara que la crisi ha copejat al turisme nàutic en menor mesura que a la resta de sectors, la majoria dels ports esportius han hagut d'abaixar els preus dels punts d'atracada per mantenir l'ocupació, que en alguns casos, ha disminuït fins a un 60%. Enfront de les dificultats que existien fa uns anys per trobar un amarrament, en l'actualitat hay més oferta que demanda. El client europeu ha baixat les seves possibilitats econòmiques mentre que s'ha incrementat la demanda de persones procedents de Rússia i de països d'Orient Mitjà.
També la venda de iots i velers ha caigut en els dos últims anys i el cartell de 'Es ven' brolla més que mai als ports esportius de Màlaga. "Ara es poden trobar gangues de segona mà", sosté Manuel Arrel. Mentrestant, creixen els projectes d'ampliació d'atracades en les diferents instal·lacions portuàries de la província. La importància del turisme nàutic en la Costa del Sol es posa de manifest a les obres de remodelació del port de La Bajadilla, a Marbella, que serà escomés pel xeic catarí Abdullah Al-Thani, president del Màlaga C.F. Es preveu una inversió de 400 milions d'euros i tindrà 1.200 amarratges.
SBC-elmundo.es
TORNAR