La llei de ports enfronta als partits catalans pel retall de competències
 
El PSC assegura que els governs territorials mantenen el control de les autoritats portuàries, CIU i ERC denuncien que la reforma suposa una "Loapa involucionista"
 
20/05/2010

El Congrés ha aprovat, amb els vots del PSOE i PP i el rebuig de la resta de grups, la nova llei estatal de ports, després d'una complexa tramitació de més de dos anys que ha enfrontat als partits catalans per la suposada pèrdua de competències autonòmiques en favor del Govern central.
 
La modificació legislativa s'adapta al pla d'ajust pressupostari de l'Executiu i, en el cas de Catalunya, redueix de 25 a 15 el nombre de membres dels consells d'administració de les autoritats portuàries. Aquest retall suposa un primer punt de conflicte, ja que CiU i ERC consideren que s'ha aprofitat el pla de racionalització de l'administració pública per augmentar el poder de l'Estat.
 
Segons va indicar el diputat de la federació, Pere Macias, la Generalitat és qui pateix proporcionalment una major disminució de càrrecs, ja que passa d'anomenar 11 a només 5, la qual cosa va qualificar de "involució centralista". Aquesta afirmació va ser rebatuda pel coordinador dels diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès, que va recordar que Catalunya continua tenint majoria en els consells d'administració, ja que als 5 de la Generalitat s'uneixen els 6 que anomenen les corporacions locals. "La suma final és d'11 representants autonòmics per 4 de l'Estat, l'administració minoritària. Ja ens agradaria disposar d'aquesta proporcionalitat a l'aeroport de Barcelona", va indicar.
 
El PSC va aconseguir evitar la setmana passada, quan es va debatre la llei en comissió parlamentària, un acord entre el PSOE i el PP que permetia al Ministeri de Foment cessar al president de l'autoritat portuària, anomenat pels governs autonòmics.
 
 
Activitats delictives
 
Fonts socialistes van explicar que l'objectiu d'aquesta mesura, promoguda personalment pel ministre, José Blanco, era el d'impedir actuacions negligents i fins i tot delictives que s'han detectat en els últims anys en alguns ports espanyols. No obstant això, aquesta nova potestat sí que envaïa, en opinió del PSC, les competències autonòmiques, per la qual cosa van pressionar perquè es retirés l'esmena transaccionada amb el PP. Aquesta no es va votar al Congrés, però es debatrà novament en el pròxim tràmit de la llei al Senat.
 
Vallès, va assegurar que, un vegada eliminada aquesta esmena, la llei és positiva per als interessos catalans, ja que "afavoreix l'autonomia dels ports" en poder fixar les seves pròpies tarifes, que fins ara eren comuns en tot l'Estat. També es garanteix, segons el diputat socialista, que puguin ser "més eficients i competitius". Com a exemple va destacar la liberalització del sector de càrrega i descàrrega dels vaixells, després d'intenses negociacions amb els representants dels estibadors, el que segons la seva opinió, "abaratirà els costos".
 
Rebuig de CiU
 
Macias es va expressar en termes totalment oposats i va afirmar que la llei és una "autèntica Loapa portuària premeditada i gravíssima", que "furta" competències autonòmiques i redueix "dràsticament" la capacitat de decisió dels governs territorials "en tots els procediments possibles". Macias va denunciar que el nou sistema de taxes grava i perjudica especialment els ports de Barcelona i Tarragona, la qual cosa afectarà la seva "competitivitat".
 
El diputat de CiU va posar com a exemple que l'Estat tindrà la possibilitat de vetar obres en l'àmbit territorial dels ports. "Per asfaltar un moll s'haurà de demanar permís a Madrid", va dir. En la mateixa línia, Macias va indicar que Foment tindrà "dret de vet" i, per tant, "manarà més que els presidents de les autoritats portuàries".
 
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, va ser també especialment dur en les seves crítiques amb una llei que, segons va dir, “desconfigura totalment el text original”. “El PSOE i el PP han negociat d'esquena a aquesta cambra i han tancat un pacte totalment excloent i dubtosament democràtic”, va afegir. Segons Ridao, la nova norma és “rabiosament centralista, regressiva i privatizadora” i respon a un “model radial en què tot comença i acaba a Madrid”. El parlamentari republicà va comparar l'acord entre els dos principals partits de la cambra amb el pacte de govern a Euskadi i el de la reestructuració del mercat de les caixes d'estalvi.

SBC / El Periódico de Catalunya

OPINA -TORNAR