EL PERFIL - JOAN BELLAVISTA SOLÀ

Joan bellavista Solà. 51 anys. Casat. Tres fills. Cristià. Gerent del Consorci Port de Mataró i Consorci Port de Portbou. Estudis de Enginyer de camins, canals i ports a la UPC, Màster en Economia i Administració d’Empreses a la IESE i Universitat de Navarra, Llicenciat en Ciències Ambientals a la UNED i Diploma d’Estudis Avançats en Ciències del Mar. Amant de la jardineria, la música clàsica, el mar i l’esquí.



Joan Bellavista foto
Ell es defineix com un enginyer de camins que té la sort de ser gerent d'un port esportiu, però està clar que darrere aquest concepte s'amaga molt més. Ens trobem enfront d'un home tranquil, que transmet serenitat i simpatia al mateix temps. Després d'aquesta entrevista arribo a la conclusió de que en Joan és una persona que sap aprofundir en les coses, que no es queda amb lo superficial sinó que és capaç d'anar més enllà, té ambicions, curiositats i vivències més que interessants. Dirigeix amb determinació un dels ports esportius més grans de la costa catalana, Port Mataró el qual ha dinamitzat i modernitzat, i és Secretari General de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics. En Joan és tot un estendard de saber estar i bons modals.



“El millor de dirigir un port és la varietat. El gerent de port és un home orquestra que ha de fer una mica de tot: tècnica, economia, màrqueting, relacions públiques, esport, medi ambient”


“Cal estar atent als canvis socials i de mercat, sobretot pel que fa als hàbits de les persones i les seves preferències en l'oci, el turisme i l'esport vinculat al mar”


“Els reptes de l’Acpet al futur passan per manetnir la unitat, avançar en la professsionalització, millorar en la formació dels associats, liderar el procès de diàleg amb l’Administració per tenir un sector competitiu, viable i de futur.”





¿Data i lloc de naixement?
6 setembre 1961, Mataró

¿Estat civil?
Casat

¿Fills?
Tres

¿Estudis?
Enginyer de camins, canals i ports, UPC
Màster en Economia i Administració d’Empreses, IESE, Univ. Navarra
Llicenciat en Ciències Ambientals , UNED
Diploma d’Estudis Avançats en Ciències del Mar, UB-CSIC-UPC

¿Professió actual?
Gerent del Consorci Port de Mataró i Consorci Port de Portbou

¿Professions anteriors?
Abans d’entrar al món de la gestió portuària havia exercit d’enginyer de camins amb una consultora pròpia , també a l’empresa privada com a gerent i com a professor associat a la Universitat.

¿Aficions?
El mar, l’esquí, la música clàssica i la jardineria.

¿Creences?
Sóc cristià. No estic a l’altura però és el millor que m’ha passat.

¿El que més t’agrada?
La pau, viure el moment amb tranquil·litat.

¿El que menys t’agrada?
La pressa, el consumisme exagerat, les persones que fan malbé altres persones.

¿El millor menjar?
Una amanida i un arròs.

¿El llibre que més t’ha agradat?
La Bíblia com a referent inesgotable. I molts altres. M’agrada llegir assaig. M’agraden els llibres de gestió, com els de Peter Drucker, i últimament m’ha sorprès “Las pequeñas grandes cosas” de Tom Peters. Un bon llibre per a temps de crisi.

¿La millor pel·lícula que has vist?
Recordo, de fa poc, “El àrbol de la vida” i “El intocable”, però n’hi ha moltes que m’han agradat. Els meus fills, com que tenien pocs DVD’s, sempre repetien “La vida de Brian”, i encara riem molt quan la veiem.

¿La millor cançó que has sentit?
Tinc bons records del “Viatge a Ítaca”, de la meva època de monitor de colònies, però n’hi ha moltes més.

¿Quin és el millor viatge que has realitzat?
Un viatge al “pueblo”: a Cantàbria i el nord de Palència i Burgos, amb el meu sogre i la meva dona i els meus fills. El meu sogre era d’allà i ens va ensenyar el seu petit món rural, la seva gent, les seves arrels, que també eren una mica les dels seus néts, encara que ells no se n’adonaven. Una terra dura i solitària, habitat per una gent noble i austera, i amb un romànic meravellós.

¿Una virtut teva?
La memòria.

¿Un defecte?
Sóc lent.

¿Que és el que més valores dels demés?
Que siguin bones persones.

¿Que és el que mai perdonaries?
L’engany.

¿Algun anècdota que recordis especialment de la teva vida?
El naixement del meu primer fill: era de tarda-vespre i plovia tant i tant fort que no va poder venir ningú a veure’ns fins l’endemà. Vaig ser molt feliç allà amb ell i la meva dona, tots sols, com aïllats, a l’habitació de la clínica, sense interrupcions, sentint com plovia, però alegres i satisfets que tot havia anat bé . Un moment de gratitud.

¿El millor record de quan eres petit?
Quan anàvem d’excursió i a fer estades tota la colla de la família al Montnegre : pares, oncles, els germans i cosins (a casa la meva mare eren deu germans). Corríem per la muntanya feliços i lliures.

¿Que és el que més enyores del passat?
La sensació de ser immortal: vull dir, que el temps semblava infinit i totes les opcions eren possibles, sense limitacions temporals. Ara el pas del temps és tan ràpid que enyoro aquell sentiment il·limitat.

¿Com veus el futur?
Malgrat les dificultats evidents a nivell macroeconòmic, penso que ningú no ho ha tingut fàcil en altres èpoques. Uns van viure la Guerra Civil, d’altres la postguerra, per tota Europa les Guerres Mundials van marcar generacions senceres, etc i tanmateix la gent vivia amb il.lusió, es casava i tenia fills. I segurament si els preguntaves si eren feliços potser la majoria es posarien més que un aprovat. Vull dir que hi ha vida més enllà de l’economia, i que per tant hem de ser optimistes. O és que no viuen i no riuen els africans ? Potser que n’aprenguem.


¿Com van ser els teus inicis al món de la nàutica?
Quan feia d’enginyer de camins consultor em van encarregar un projecte d’un accés a un port. Així vaig començar.

¿Aficionat a la vela? ¿Alguna/es regata en la que hagis participat?
Sóc capità d’embarcacions d’esbarjo, però navego amb un llaüt de 6 m. de motor. Amb el “titulín” en tindria prou ! M’agrada la vela, però no sóc de regates.

¿Que et va portar a posar-te al front d’un port esportiu?
Les circumstàncies professionals. Més que una elecció, va ser un fet casual. El port de Mataró va entrar en dificultats econòmiques i la Generalitat, a través de la Comissió de Ports, em va encarregar una assistència tècnica per fer el seguiment de tot el procés. Després de l’extinció de la concessió calia reestructurar la gestió i dur a terme un pla de viabilitat. Em van proposar de fer-me càrrec provisionalment de la gerència. Després vingué el Consorci. I aquí segueixo, 15 anys després.

¿Que és el millor i el pitjor de dirigir un port?
El millor és la varietat. El gerent de port és un home orquestra que ha de fer una mica de tot: tècnica, economia, màrqueting, relacions públiques, esport, medi ambient... El pitjor és la disponibilitat que comporta el càrrec. Això de tenir obert 24 h. / 365 dies és molt esclau.

¿Com a afectat la crisi al vostre sector? ¿Quines mesures heu pres al respecte?
La crisi ens afecta com a tots. Però al final la recepta és fer bé el que cal fer. Neteja, seguretat, marineria, manteniment, dinamització esportiva i comercial, obres de millora, compromís ambiental, qualitat, i atendre bé als clients, usuaris, i ciutadans. Escoltar-los i fer-los cas en tot allò que suposi millora. I cobrar un preu just pel servei que donem. I estar atent als canvis socials i de mercat, sobretot pel que fa als hàbits de les persones i les seves preferències en l’oci, el turisme i l’esport vinculat al mar, que és la necessitat que hem de satisfer.

¿Com veus el futur del sector nàutic?
Bé. El mar tira i tirarà. El que hem de fer és adaptar-nos a com les persones hauran de gaudir del mar.

¿Reptes de l’ACPET de cara al futur?
Mantenir la unitat. Avançar en la professionalització. Millorar en la formació dels associats. Liderar el procés de diàleg amb l’Administració per tenir un sector competitiu, viable i de futur.

¿Com et definires a tu mateix?
Un enginyer de camins que té la sort de ser gerent d’un port esportiu.



SBC-MARC SEGURA / ACPET

TORNAR