facebook
facebook
twitter
dc, 29 d'abril d 2020

Els Ports Esportius de Catalunya reclamen el retorn dels usuaris en les primeres fases de desconfinament

Els Ports Esportius de Catalunya reclamen el retorn dels usuaris en les primeres fases de desconfinament

835 empreses de diferents dimensions i tipologia tenen la seva seu dins els ports esportius catalans. Hi ha que preservar aquest teixit empresarial que dona feina a 32.638 persones

Les embarcacions, per seguretat de les mateixes i dels tripulants, requereixen un manteniment i revisió periòdica per part dels usuaris

Els Ports Esportius són espais amplis a l’aire lliure, grans parcs vora el mar sense aglomeracions, d’ús habitual de persones que ja comparteixen espais comuns

L’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) demana que els Ports Esportius puguin rebre els seus usuaris en les primeres fases del desconfinament. Degut a les característiques sectorials dels ports i la legalitat vigent, malgrat l’Estat d’Alarma shan de tenir les instal·lacions en servei i seguir cuidant dels 30.000 vaixells que saixopluguen en els amarraments dels 45 ports esportius de la costa catalana, sense descurar la vigilància i control del mirall d’aigua, a més de tots els establiments -avui tancats- de l’àrea de terra, i el manteniment general de tot el recinte portuari. Aquesta activitat que realitzen els concessionaris, és una despesa important i ineludible en un moment en que tots els elements dexplotació són nuls. Els ports estan oberts 365 dies al any i 24 hores al dia, circumstància que fa molt difícil poder reduir la important despesa vinculada a aquesta disponibilitat. Hi ha una gran preocupació pel futur del sector. Un futur que es presenta molt complicat i amb importants conseqüències econòmiques i laborals si aquesta fase de confinament sallarga gaire més. 

  • L’ACPET, sempre sota les mesures de seguretat decretades per les corresponents autoritats, remarca diversos aspectes d’importància pel retorn a l’activitat com que:
  • El lleure familiar, des de la seva vessant nàutica, té el seu centre neuràlgic en els Ports Esportius. Si a partir del dia 2 es pot sortir a passejar, també és necessari que es pugui sortir a passejar en barca o vaixell.
  • El vaixell no deixa de ser una prolongació del confinament. El 88% de la flota són embarcacions inferiors a 10 metres de eslora. Son espais gairebé individuals o amb màxim 4 persones, sovint del mateix nucli familiar. Un cop a bord i ja dins el mar la mobilitat i apropament a altres persones no és possible.
  • No hi ha que confondre el lleure nàutic amb la competició nàutica, (regates de vela, etc.) i encara menys amb la molt minoritària nàutica de luxe, la de grans iots, que no representa ni el 0,2 % de la flota.
  • Les embarcacions, per seguretat de les mateixes i dels tripulants, requereixen un manteniment i revisió periòdica per part dels usuaris, pel que és molt important que aquestes persones, que gaudeixen del lleure nàutic, i que són la majoria de les que tenen embarcacions als ports, puguin accedir-hi, engegar motors, carregar bateries, revisar bombes de buidatge, netejar cobertes, cuidar la teca, fer petites reparacions, i per descomptat sortir al mar.
  • Els ports esportius són principalment espais molt amplis a l’aire lliure, vora el mar, on no hi ha grans aglomeracions de gent.
  • El lleure nàutic és una activitat que es fa a nivell individual o amb molt poques persones. Si alguna cosa es pot considerar de baix risc en quan a la propagació del Coronavirus, és sortir a navegar, ja sigui a vela, a motor, o a pescar. El lleure nàutic és bàsicament familiar, el que comporta que encara quedi més relativitzat el risc de propagació vírica, ja que són persones que habitualment comparteixen espais comuns.
  • La pràctica de la vela, així com d’altres esports nàutics com el paddle sup o el caiac, en molts casos es realitza de manera individual i sempre a l’aire lliure. 

L’ACPET te associats el 95% dels Ports Esportius i Turístics de Catalunya.  Des de l’Associació remarquen la importància de que l’activitat torni a reactivar-se quan abans millor, ja que en depenen 835 empreses amb 32.638 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts. Cal remarcar que degut a la importància del lleure nàutic, es tracta d’un sector clau per a l’economia i que amb el suport adequat pot ser un pilar fonamental per a la supervivència del sector i la reactivació del turisme i el lleure intern. 

Bookmark and Share
PUBLICITAT

CONTACTAR