El Govern reforma la llei per instal·lar hotels i bars als fars
 
El projecte elimina les restriccions a fi de salvar de l'abandó 187 torres

06/04/2010

59326-carboneras-faro-mesa-roldan-3
Mario Sanz Cruz és dels últims d'una estirp. Als seus 49 anys, Mario està entre els últims faroners d'Espanya, un cos de funcionaris declarat "a extingir-se" i del que no es convoquen places des de 1993. Mario viu al far de Mesa Roldán, en el Cap de Gata (Almeria), un edifici de 1863. I sap que molta gent pagaria per mirar des de la seva finestra. "És una de les millors vistes del Mediterrani". Des de la torre, a 220 metres sobre el mar, el mar blau brillant pel sol de primavera contrasta amb el paisatge del parc natural, habitualment agrest i avui verd per les pluges.
 
Com ell, uns 40 faroners -oficialment tècnics de sistemes d'ajuda a la navegació- resisteixen en una professió que s'apaga. Ara veuen amb una barreja de cautela i nostàlgia la reforma legal que tramita el Congrés per facilitar la conversió de fars en hotels, albergs i restaurants per sufragar la conservació.
 
La reforma de la Llei de Ports és de calat. Estibadors, navilieres i autoritats portuàries estan pendents de que el Congrés comenci a debatre-la. El PSOE ha plantejat una esmena que flexibilitza la conversió de fars en instal·lacions culturals, restaurants i zones comercials. Això era quelcom previst en la llei de 2003 però que ha tingut un èxit relatiu. Menys del 25% dels 187 fars d'Espanya tenen algun ús públic. La norma va justificar que l'entrada de negocis privats en el domini públic ajudarà a "preservar el patrimoni arquitectònic que constitueixen".
 
4520474
Amb la reforma en tramitació, si el far està engantxat al mar, el Consell de Ministres podrà "aixecar la prohibició d'instal·lacions hoteleres, així com albergs o hostalatges que poguessin afavorir l'exercici d'activitats culturals". Si està més enllà dels primers 20 o 100 metres del mar (depenent de si el terreny era urbà o no el 1988, quan va entrar en vigor la Llei de Costes) serà el Ministeri de Foment -no el Consell de Ministres, com fins ara- el que autoritzi directament la construcció d'hotels. Això suposa una gran "agilitació del tràmit", segons explica el departament de Senyals Marítims de Ports de l'Estat, ja que fins ara la llei era "molt restrictiva". Als fars allunyats de la primera línia es permetran "obres que suposin increment de volum sobre l'edificació ja existent".
 
Fins ara, el text era tan restrictiu que només hi ha sis restaurants en tots els fars i només 45 tenen algun ús. No hi ha cap hotel autoritzat. La norma estableix cauteles com que els restaurants no poden "condicionar ni limitar" la llum del far.
 
"No volem liderar la conversió de fars en hotels, però si la iniciativa privada planteja bons projectes els veurem", expliquen fonts de Ports. En els noranta, davant l'abandó dels fars en automatitzar-se, l'Executiu va intentar bunkerizarlos, tapiar portes i finestres per conservar-los. Va ser un fracàs. La corrosió marina no respecta res.
 
Ara, en línia amb el que fan altres països, Ports cerca donar-los un ús i aconseguir quelcom de diners amb el cobrament de la concessió. "La nostra idea és donar prioritat als convenis amb ajuntaments o comunitats per fer espais culturals o centres d'interpretació però no tots els fars poden ser sales d'art, ni tots hotels", afegeix Ports. Fins i tot es podria instal·lar una discoteca. "Cada autoritat portuària decidirà, però si s'instal·la una discoteca el sentit comú indica que no podran posar llums que afectin la llum del far".
 
Amb les seves reduïdes dimensions, difícilment podran albergar grans complexos hotelers. Però sí petits hotels a l'estil de cases rurals. Ports adverteix que molts estan molt allunyats de la civilització com per ser negoci tot l'any.
 
La idea de Foment era flexibilitzar encara més l'obertura d'hotels i bars als fars, però la direcció de Costes, de Medi Ambient, es va resistir, segons fonts del procés. Costes intenta mantenir el domini públic lliure de les mans privades. Al setembre de 2008, va portar al Constitucional la Llei de Ports andalusa per permetre hotels en ports i el 2009 va aconseguir que el Suprem anul·lés un reglament canari que facilitava la construcció d'hotels en fars i ports pel mateix motiu.
 
Els ecologistes veuen un canvi de l'Executiu. El secretari de WWF, Juan Carlos de l'Olmo, sosté que la llei "perjudica greument el medi natural costaner", suposa un nou pas que "desnaturalitza i privatitza el litoral" i demana que es retiri la conversió de fars en albergs perquè "revela un desconeixement del valor ambiental d'aquests enclavaments". ERC ha demanat la retirada de l'article per suposar una forma "més laxa" d'aixecar hotels als fars.

 
SBC / El País (RM)

OPINA -TORNAR