Barcelona obrirà una marina per a grans iots
 
L'Ajuntament dóna per fi llum verd inicial al projecte de remodelació del moll de Pescadors
 
04/02/2011

not LV
El port més urbà, el que des de fa anys s'obre a Barcelona, es mou. Un vell projecte, l'obertura d'una dàrsena esportiva al costat de la nova bocana, s'ha reactivat. L'Ajuntament ha aprovat inicialment la modificació del pla especial d'aquesta àrea de manera que pugui dedicar-se al citat ús, es pugui urbanitzar el seu entorn i construir els edificis necessaris. Una altra obra, pròxima a aquesta –en el cor del Port Vell– i llargament discutida, la remodelació del moll de Pescadors, també acaba de rebre el llum verd municipal.
 
El primer dels projectes, el de la marina de la bocana nord, en un principi es va pensar destinar als pescadors. El pla especial que es va redactar inicialment preveia ambdós usos. Però el rebuig d'aquest col·lectiu va portar a abandonar la idea de tal manera que l'activitat pesquera es quedarà on sempre ha estat –al moll de Pescadors– i al terreny guanyat al mar al costat de la nova porta d'accés al port, pendent de finalitzar des del 2003, es crearan entre 100 i 150 amarraments per a embarcacions d’esbarjo, una part de les quals estarà destinada a grans iots de fins a 70 metres d'eslora.
 
La modificació del pla especial de tot l'àmbit de la nova bocana preveu una ampliació de la superfície per urbanitzar que passa de 129.596 a 155.877 m2. L'edificabilitat també varia, reduint-se en un 25% i quedant en 99.414 m2 de sostre, dels que 16.759 corresponen al port esportiu. Aquest últim disposarà d'un edifici de capitania; altres per a serveis generals, magatzems i dos immobles (denominats Martell i Espigó) per a activitats esportives i estacions de carburant. A més a més, es construirà una marina seca que acollirà 243 embarcacions.
 
A l'espai central d'aquest port esportiu es preveu la creació d'una gran plaça orientada cap a la zona d'amarraments, en la que confluiran els edificis comercials, la capitania i la marina seca, i en la que es permetrà ubicar terrasses de locals de restauració. No obstant això, es descarta obrir locals d'oci nocturn. Mentre que en l'altre extrem –el situat al final de la prolongació del passeig Joan de Borbó– es projecta una segona plaça elevada –més petita– d'uns onze metres sobre el nivell del mar –cota màxima de l'altura de les onades que arriben a aquest punt– que oferirà magnífiques vistes del port, la nova bocana i Montjuïc. Des d'aquest punt es podrà contemplar l'entrada i sortida de vaixells de la ciutat. El pla especial també permet ubicar aquí activitats de restauració i comercials.
 
Al costat oposat, sobre el dic d'abric de la bocana, que alhora protegeix la futura marina, s'obrirà un passeig elevat només accessible a peu i amb bicicleta, que serà un altre esplèndid mirador sobre el mar i que pretén ser, segons indiquen els documents, “la versió actualitzada de les històriques esculleres del port”. A més a més, ja fora de l'àmbit de la dàrsena però al costat d'ella, es construirà un equipament municipal l'ús del qual encara està per determinar i s'adequaran les casetes situades a l'altre costat de la prolongació del passeig Joan de Borbó. Una ja s'ha remodelat. El projecte planteja la demolició d'una antiga edificació industrial per obrir la visió dels nous espais públics que s'oferiran cap a la ciutat.
 
Malgrat la seva singular ubicació, que la converteix en una privilegiada plataforma sobre el mar, i de la diversitat d'activitats previstes –hotel, comerços, oficines, port esportiu...–, no s'espera que l'àrea de la nova bocana rebi grans quantitats de visitants. Quan totes les peces estiguin en funcionament, l'accés a peu serà el majoritari. L'estudi de mobilitat de la nova dàrsena estima que cada dia, entre les entrades i sortides, es facin 2.589 desplaçaments de vianants, 427 combinats amb el metro (l'estació més pròxima és la de Barceloneta, a gairebé un quilòmetre i mig de distància), 152 amb bicicleta, 604 amb autobús (a hores d'ara hi ha tres línies, que es creuen suficients i que prolongaran uns metres cap al recinte), 31 en taxi, 1.717 amb cotxe i 334 amb moto. El projecte apunta altres dos mitjos per accedir a aquesta zona: l'aeri que creua el port i que disposa d'aturada al costat del recinte de la nova bocana, a la torre de Sant Sebastià, i el projecte d'una línia d'autobús marítim, també terminal en aquest recinte, que connectaria amb el Port Vell.

SBC / La Vanguardia

OPINA - TORNAR