VELA ADAPTADA A BLANES
 
UN LLARG CAMÍ PER FER REALITAT UN SOMNI
 
L’any 1991 el Sr. D. Simón Schwartz pren possessió del càrrec de president del Club Vela Blanes. Un any després, durant l’any de les Olimpíades de Barcelona, la RFEV i la FCV reconeixen i homologuen la nostra Escola de Vela. Però no serà fins l’any 98 en que es començarà a parlar de la vela adaptada al nostre Club.
Blanes
En una reunió mantinguda amb el regidor d’Hisenda i Turisme de l’Ajuntament de Blanes, el president del Club Vela Blanes, D. Simón Schwartz, el regidor D. Salvador Pont i el medalla de plata paralímpic, el Sr. Paco Llobet, es va proposar crear en el Club una secció de vela adaptada per a disminuïts físics. L’Ajuntament es faria càrrec de l’organització, el Club aportaria la infraestructura amb les seves instal·lacions i embarcacions, mentre el senyor Paco Llobet es faria càrrec dels monitors especialitzats en vela adaptada, tot informant al Club de les modificacions a realitzar en obra civil i adaptació dels vaixells escola: raqueros.
 
Blanes1
Es precisament l’any 98, l’any en que el Club fa latents les seves inquietuds envers el tema, l’any en que la Federació Catalana de Vela, de la mà de Victòria Fumadó, crea la Secretaria de Vela Adaptada a Catalunya. El Club havia agafat el tren en aquell moment de forma paral·lela a la FCV però el tren de la via del Club Vela Blanes no va arribar a sortir. Aquell bo guió de pel·lícula va quedar al calaix. Recordo que per aquell temps, després d’incorporar-me a l’àrea esportiva del Club, el gerent D. Carlos Ramos va intentar tornar a reactivar el tema. Només la vela escolar va encetar el camí.
 
Al llarg d’aquests anys experiències com el cas d’Arenys o l’Escala han servit per entreveure que l’activitat física adaptada, pròpia a totes les persones que necessiten en un moment o un altre una actuació diferent de l’estandarditzada, per cobrir una necessitat especial i accedir a l’aprenentatge d’una activitat; ha anat els darrers anys implantant les arrels en una societat que cada vegada més reconeix la importància de l’educació, i l’activitat física i corporal com elements imprescindibles de salut.
Blanes2
Tenint present la premissa principal que en l’esport de la vela, potser més que en cap altre, suposa que les satisfaccions que el medi on s’executa són per a l’individu un estímul excepcional. Treballar en una línia integradora, afavorint e incentivant la pràctica de l’esport nàutic, han suposat per a totes aquelles persones incapaces d’atendre’s per elles mateixes, degut a la seva minusvalia física, un autèntic punt d’inflexió que en el nostre cas te com a partida transmetre a tothom l’amor per la mar.
 
L’any 1968 neix Aspronis arran de la iniciativa d’un grup de pares i mares amb l’objectiu de conscienciar la societat de la problemàtica de les persones amb retard mental i col·laborar en el reconeixement i exercici dels drets d’aquest col·lectiu; creant i promovent centres per a donar assistència a aquest col·lectiu i millorant així la seva qualitat de vida. En l’actualitat, dues fundacions (Fundació Aspronis i Fundació El Vilar) atenen prop de 500 usuaris.
 
Blanes3El Club de Vela Blanes, amb més de 65 anys d’història “havia tingut un somni” un bonica història que per fi ha vist la llum. La iniciativa que havia quedat frenada, la màquina de tren que no havia engegat a finals dels anys 90, ho feia ara en el segle XXI. Finalment aquest 2009, l’Alberto, la Marta, els Jordi’s, l’Ivan, en Pablo, en Joan o en Romà (els autèntics protagonistes) estant fent realitat els seus propis somnis i els nostres també. Practicant un esport que tenen a l’abast i participant d’experiències úniques (coneixent un nou entorn com el Club, visitant el Saló Nàutic de Barcelona amb en Juanmi, etc.). L’empenta d’excel·lents amics com Xavier Oms, de presidents com el del nostre club, el Sr. Amadeu Nualart, de la Marina, l’Ester i com no d’en Juanmi i en Pepelu, han fet realitat aquella cita de M. Lutter King: “Ahir vaig tenir un somni...”
 
No ha estat fàcil, malgrat la insistència, les reunions amb Arenys, amb Aspronis, el “no trobar el moment”; tot plegat finalment s’ha convertit en una realitat. Els dimarts al matí el vaixell dels “Pirates de Blanes”, hem substituït la màquina de tren per la vela, surt a navegar per la badia de Blanes amb la seguretat de que tot i la duresa del camí, ha valgut la pena. / PPLU
 
 
PPLU

OPINA -TORNAR