El tresor de les Medes
Resultats de la primera investigació que compara la riquesa biològica dels fons rocosos a tota la Mediterrània. La reserva marina suposa 200 llocs de treball i uns ingressos a l’any de 10 milions d’euros
1/03/2012
Un estudi conclou que prohibir-hi la pesca ha estat decisiu ja que els fons rocosos de les illes Medes són un dels ecosistemes amb més abundància de peixos de la Mediterrània, segons la primera investigació que ha avaluat l’estat de conservació en el conjunt del mar des de la zona de Gibraltar fins a les costes de Turquia. La bona salut de les aigües de les Medes s’explica perquè són una àrea marina protegida en què està prohibit pescar, explica Enric Sala, investigador de la Societat National Geographic i director del treball. La conclusió principal de la investigació, publicada a la revista Plos One, és que les àrees parcialment protegides com el Cap de Creus o el Cap de Cavalleria a Menorca es troben molt degradades en comparació amb les reserves en què la pesca està totalment prohibida. “La protecció parcial és millor que res, però no és suficient”, declara Sala, que defensa que les reserves marines són econòmicament rendibles.
SBC-National Geographic
1/03/2012
Un estudi conclou que prohibir-hi la pesca ha estat decisiu ja que els fons rocosos de les illes Medes són un dels ecosistemes amb més abundància de peixos de la Mediterrània, segons la primera investigació que ha avaluat l’estat de conservació en el conjunt del mar des de la zona de Gibraltar fins a les costes de Turquia. La bona salut de les aigües de les Medes s’explica perquè són una àrea marina protegida en què està prohibit pescar, explica Enric Sala, investigador de la Societat National Geographic i director del treball. La conclusió principal de la investigació, publicada a la revista Plos One, és que les àrees parcialment protegides com el Cap de Creus o el Cap de Cavalleria a Menorca es troben molt degradades en comparació amb les reserves en què la pesca està totalment prohibida. “La protecció parcial és millor que res, però no és suficient”, declara Sala, que defensa que les reserves marines són econòmicament rendibles.
SBC-National Geographic
Un grup inversor suís interessat en el port d'Almeria Un grup inversor suís interessat en el port d'Almeria
S'estima una inversió de 40 milions d'euros per desenvolupar instal·lacions d'oci en el moll de Llevant
05/03/2012
Un grup inversor de nacionalitat suïssa ha contactat amb l'Autoritat Portuària d'Almeria i li ha mostrat la seva intenció per desenvolupar el que ha de suposar el projecte d'oci més important dels que ha encarat la capital almeriense en els últims anys. És el port esportiu, amb una ampliació postergada per la crisi econòmica, l'objectiu d'aquest fons d'inversions. Una primera estimació elevaria la inversió requerida per al seu desplegament en almenys 40 milions d'euros, només per a les instal·lacions nàutiques, deixant al marge els equipaments d'oci. La pretensió és que compti amb locals d'oci i restauració que tractaran de crear un nou pol d'atracció de la ciutat, els quals comptaran amb una zona d'aparcaments. Entre aquests la creació d'un gran amfiteatre en què es podrà realitzar concerts, obres de teatre i tot tipus d'esdeveniments.
SBC-elalmeria.es
05/03/2012
Un grup inversor de nacionalitat suïssa ha contactat amb l'Autoritat Portuària d'Almeria i li ha mostrat la seva intenció per desenvolupar el que ha de suposar el projecte d'oci més important dels que ha encarat la capital almeriense en els últims anys. És el port esportiu, amb una ampliació postergada per la crisi econòmica, l'objectiu d'aquest fons d'inversions. Una primera estimació elevaria la inversió requerida per al seu desplegament en almenys 40 milions d'euros, només per a les instal·lacions nàutiques, deixant al marge els equipaments d'oci. La pretensió és que compti amb locals d'oci i restauració que tractaran de crear un nou pol d'atracció de la ciutat, els quals comptaran amb una zona d'aparcaments. Entre aquests la creació d'un gran amfiteatre en què es podrà realitzar concerts, obres de teatre i tot tipus d'esdeveniments.
SBC-elalmeria.es
Carlos Rico, nou president d'ADIN
Rico desitja continuar amb l'organització del Festival del Mar, una itinerant fira nàutica amb caràcter festiu que es durà a terme al maig a les localitats de Sant Feliu de Guíxols, Port Ginesta-Sitges i Cambrils
Carlos Rico ha estat anomenat nou president de l'Associació d'Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN) després que Òscar López hagi presentat la renúncia al càrrec per motius professionals. Tant de Rico com la resta de la Junta Directiva d'ADIN ha elogiat la feina duta a terme pel president sortint, el mandat del qual es va iniciar a finals del 2009, i en particular els seus esforços en la difusió de la nàutica d'iniciació. El nomenament de Rico haurà de ser ratificat en la pròxima assemblea. El nou president d'ADIN ha remarcat que inicia el seu mandat amb la voluntat de continuar les accions iniciades per López com per exemple l'organització del Festival del Mar, una itinerant fira nàutica amb caràcter festiu que es durà a terme al maig a les localitats de Sant Feliu de Guíxols, Port Ginesta-Sitges i Cambrils. Un altre dels projectes que vol prioritzar és el de projectar una estació nàutica a Barcelona. Està convençut que l'associació es troba en una bona línia de treball i que ha de continuar potenciant la part més lúdica i popular de la nàutica per impulsar la iniciació i captar nous adeptes.
SBC-Diario Marítimas
Carlos Rico ha estat anomenat nou president de l'Associació d'Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN) després que Òscar López hagi presentat la renúncia al càrrec per motius professionals. Tant de Rico com la resta de la Junta Directiva d'ADIN ha elogiat la feina duta a terme pel president sortint, el mandat del qual es va iniciar a finals del 2009, i en particular els seus esforços en la difusió de la nàutica d'iniciació. El nomenament de Rico haurà de ser ratificat en la pròxima assemblea. El nou president d'ADIN ha remarcat que inicia el seu mandat amb la voluntat de continuar les accions iniciades per López com per exemple l'organització del Festival del Mar, una itinerant fira nàutica amb caràcter festiu que es durà a terme al maig a les localitats de Sant Feliu de Guíxols, Port Ginesta-Sitges i Cambrils. Un altre dels projectes que vol prioritzar és el de projectar una estació nàutica a Barcelona. Està convençut que l'associació es troba en una bona línia de treball i que ha de continuar potenciant la part més lúdica i popular de la nàutica per impulsar la iniciació i captar nous adeptes.
SBC-Diario Marítimas
El CV Blanes i el CE El Vilar (Aspronis) renoven el conveni per dur a terme activitats de vela accessible
En virtut d’aquest conveni, els membres del Club Esportiu El Vilar seguiran rebent classes de navegació al Club blanenc
15/02/2012
El Club de Vela Blanes i el Club Esportiu El Vilar (Aspronis) han ratificat i renovat el conveni en virtut del qual els membres del Club Esportiu El Vilar rebien classes de vela accessible. Els signants del conveni han estat Francesc Xavier Oms, com a president del Club Esportiu El Vilar, i per l’altre Amadeu Nualart, president del Club de Vela Blanes. Tots dos representants han incidit en els beneficis que aporta aquesta relació tan per als esportistes com per al propi Club de Vela. L’acte de signatura s’ha fet a la seu social del Club de Vela Blanes davant d’una dotzena dels esportistes que reben les classes. Fins a aquest moment, el conveni ja ha estat en marxa durant un any i amb l’acte de signatura s’ha renovat per un altre any. D’altra banda també destacar que el CV Blanes serà l'escenari de l'ACELL Special Olympics que tindrà lloc el dia 11 de març i inclourà proves de tennis,bàsquet i vela adaptada.
SBC-CV Blanes
15/02/2012
El Club de Vela Blanes i el Club Esportiu El Vilar (Aspronis) han ratificat i renovat el conveni en virtut del qual els membres del Club Esportiu El Vilar rebien classes de vela accessible. Els signants del conveni han estat Francesc Xavier Oms, com a president del Club Esportiu El Vilar, i per l’altre Amadeu Nualart, president del Club de Vela Blanes. Tots dos representants han incidit en els beneficis que aporta aquesta relació tan per als esportistes com per al propi Club de Vela. L’acte de signatura s’ha fet a la seu social del Club de Vela Blanes davant d’una dotzena dels esportistes que reben les classes. Fins a aquest moment, el conveni ja ha estat en marxa durant un any i amb l’acte de signatura s’ha renovat per un altre any. D’altra banda també destacar que el CV Blanes serà l'escenari de l'ACELL Special Olympics que tindrà lloc el dia 11 de març i inclourà proves de tennis,bàsquet i vela adaptada.
SBC-CV Blanes
Istanbul promociona el seu Saló Nàutic
L'exposició turca repta als salons europeus amb una de les millors mostres de vaixells en terra
29/02/2012
La ciutat d'Istanbul té la segona fira nàutica més gran del món en quant a flota exposada en sec es refereix. En sòl turc s'han pogut contemplar durant aquests dies més de 279 embarcacions i 650 expositors de 550 marques comercials representant 34 països. Es tracta per tant d'una fira transcontinental que expressa el pes que té la potent i creixent indústria nàutica turca al planeta. Mercats que no sols subjecten a l'economia local sinó que també fan que la indústria nàutica turca tingui una projecció envejable. Aquesta exposició recupera o guanya distància respecte a rivals com Londres, Düsseldorf, Gènova i fins i tot Miami. La saturació de fires i la seva situació en últim lloc en el calendari d'exposicions hauria de provocar un escenari difícil per a la venda d'espais als fabricants. No obstant això, les drassanes més prestigioses saben que per Turquia circulen rics asiàtics amb interès en la compra d'embarcacions.
SBC–Nauta360
29/02/2012
La ciutat d'Istanbul té la segona fira nàutica més gran del món en quant a flota exposada en sec es refereix. En sòl turc s'han pogut contemplar durant aquests dies més de 279 embarcacions i 650 expositors de 550 marques comercials representant 34 països. Es tracta per tant d'una fira transcontinental que expressa el pes que té la potent i creixent indústria nàutica turca al planeta. Mercats que no sols subjecten a l'economia local sinó que també fan que la indústria nàutica turca tingui una projecció envejable. Aquesta exposició recupera o guanya distància respecte a rivals com Londres, Düsseldorf, Gènova i fins i tot Miami. La saturació de fires i la seva situació en últim lloc en el calendari d'exposicions hauria de provocar un escenari difícil per a la venda d'espais als fabricants. No obstant això, les drassanes més prestigioses saben que per Turquia circulen rics asiàtics amb interès en la compra d'embarcacions.
SBC–Nauta360