Portos de Galícia unifica els criteris per concedir amarratges als ports nàutics
La mesura pretén evitar discrecionalitat en els requisits d'accés o entre altres criteris per a la utilització d'aquestes instal·lacions
14/10/2012
Portos de Galícia regularà per primera vegada en una norma la relació entre els concessionaris i els usuaris de les instal·lacions nàutic recreatives de forma unificada. Aquest document, que serà aplicable en tots els ports esportius de titularitat autonòmica, pretén evitar discrecionalitat en els requisits d'accés o entre altres criteris per a la utilització d'aquestes instal·lacions, de manera que tots es regeixin per la mateixa normativa. Com a novetat, es recullen a més aspectes ambientals de la gestió d'aquests ports, com el tractament de residus i la possibilitat de recuperació dels mateixos, o bé d'aplicar-los tractaments especialitzats si es tracta de residus tòxics.
SBC-La Voz de Galicia
14/10/2012
Portos de Galícia regularà per primera vegada en una norma la relació entre els concessionaris i els usuaris de les instal·lacions nàutic recreatives de forma unificada. Aquest document, que serà aplicable en tots els ports esportius de titularitat autonòmica, pretén evitar discrecionalitat en els requisits d'accés o entre altres criteris per a la utilització d'aquestes instal·lacions, de manera que tots es regeixin per la mateixa normativa. Com a novetat, es recullen a més aspectes ambientals de la gestió d'aquests ports, com el tractament de residus i la possibilitat de recuperació dels mateixos, o bé d'aplicar-los tractaments especialitzats si es tracta de residus tòxics.
SBC-La Voz de Galicia
El nivell del mar a l´Estartit augmenta 8 centímetres en les dues últimes dècades
Els termòmetres han augmentat la seva temperatura mitjana a Catalunya gairebé 1,5 graus centígrads des de 1950
14/10/2012
El nivell del mar a l'Estartit ha augmentat uns 8 centímetres en les dues últimes dècades, amb una temperatura de l'aigua que en els primers 50 metres de profunditat ha crescut a un ritme de 0,3 graus per dècada des de 1974. Les dades es van donar a conèixer amb motiu de la publicació de la cinquena edició del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC) d'aquest any, en què s'analitzen els índexs climàtics d'una vintena de sèries de temperatura. Els termòmetres han augmentat la seva temperatura mitjana a Catalunya gairebé 1,5 graus centígrads des de 1950, 0,24 graus per dècada, un valor considerat "estadísticament significatiu", a diferència de les variacions en les precipitacions, ha informat en un comunicat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Els augments tèrmics més pronunciats s'han produït durant els mesos estivals, amb una variació de més 0,35 graus per dècada, segons les dades a tancament del 2011 i que reflecteixen que les temperatures mostren que l'any passat ha estat el segon més càlid després del que hi va haver al 2006.
SBC-agencias
14/10/2012
El nivell del mar a l'Estartit ha augmentat uns 8 centímetres en les dues últimes dècades, amb una temperatura de l'aigua que en els primers 50 metres de profunditat ha crescut a un ritme de 0,3 graus per dècada des de 1974. Les dades es van donar a conèixer amb motiu de la publicació de la cinquena edició del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC) d'aquest any, en què s'analitzen els índexs climàtics d'una vintena de sèries de temperatura. Els termòmetres han augmentat la seva temperatura mitjana a Catalunya gairebé 1,5 graus centígrads des de 1950, 0,24 graus per dècada, un valor considerat "estadísticament significatiu", a diferència de les variacions en les precipitacions, ha informat en un comunicat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Els augments tèrmics més pronunciats s'han produït durant els mesos estivals, amb una variació de més 0,35 graus per dècada, segons les dades a tancament del 2011 i que reflecteixen que les temperatures mostren que l'any passat ha estat el segon més càlid després del que hi va haver al 2006.
SBC-agencias
El sector nàutic genera el 2,9 % del PIB balear
El Clúster d'Innovació Marina de les Balears (IDimar), ha destacat la importància de recolzar a aquest sector com una "aposta segura cap al futur econòmic de les illes"
28-09-2012
El sector nàutic suposa un 2,9 % del PIB de Balears, amb més de 792 milions d'euros anuals, segons ha informat el Clúster d'Innovació Marina de les Balears (IDimar), que ha destacat la importància de recolzar a aquest sector com una "aposta segura cap al futur econòmic de les illes". L'Associació d'empreses Nàutiques de Balears (AENB) va promoure la participació d'una trentena d'empreses de les illes del sector nàutic al passat Saló Nàutic de Barcelona, amb l'objectiu que aconsegueixin cert posicionament en l'àmbit internacional.
SBC-abc.es
28-09-2012
El sector nàutic suposa un 2,9 % del PIB de Balears, amb més de 792 milions d'euros anuals, segons ha informat el Clúster d'Innovació Marina de les Balears (IDimar), que ha destacat la importància de recolzar a aquest sector com una "aposta segura cap al futur econòmic de les illes". L'Associació d'empreses Nàutiques de Balears (AENB) va promoure la participació d'una trentena d'empreses de les illes del sector nàutic al passat Saló Nàutic de Barcelona, amb l'objectiu que aconsegueixin cert posicionament en l'àmbit internacional.
SBC-abc.es
El lloguer d'embarcacions per a esdeveniments compensa la 'burxada' de les vendes
El lloguer d'embarcacions per a esdeveniments compensa la 'burxada' de les vendes

Comiats, aniversaris i fins i tot presentacions de productes són serveis cada vegada més demandats pels clients
Sept/2012
Celebrar un esdeveniment en alta mar, amb un grup d'amics, música de fons, i les vistes d'una ciutat a la llunyania és una pràctica que es repeteix, cada vegada més, a Espanya. Mostra d'això és que el lloguer d'embarcacions d'esbarjo ha crescut en l'últim any el 9% enfront de la garrotada que van sofrir les vendes, amb un descens del 14%. “Els lloguers de catamarans per celebrar festes ha crescut en l'últim any entre regates, sortides i comiats”, apunten des de la companyia Flaix Catamarans. A pesar que en temporada baixa, després de finalitzar l'estiu, la demanda d'aquests serveis disminueix, aquesta pràctica ha experimentat un repunt que, per contra, no s'observa en les vendes. “Els clients que opten per la compra es decanten més per les embarcacions de segona mà en els temps que corren”, explica la signatura valenciana.
SBC- es-noticias
Sept/2012
Celebrar un esdeveniment en alta mar, amb un grup d'amics, música de fons, i les vistes d'una ciutat a la llunyania és una pràctica que es repeteix, cada vegada més, a Espanya. Mostra d'això és que el lloguer d'embarcacions d'esbarjo ha crescut en l'últim any el 9% enfront de la garrotada que van sofrir les vendes, amb un descens del 14%. “Els lloguers de catamarans per celebrar festes ha crescut en l'últim any entre regates, sortides i comiats”, apunten des de la companyia Flaix Catamarans. A pesar que en temporada baixa, després de finalitzar l'estiu, la demanda d'aquests serveis disminueix, aquesta pràctica ha experimentat un repunt que, per contra, no s'observa en les vendes. “Els clients que opten per la compra es decanten més per les embarcacions de segona mà en els temps que corren”, explica la signatura valenciana.
SBC- es-noticias
Al-Thani demana més temps per pagar el cànon del port de la Bajadilla
La societat concessionària havia d'abonar 750.000 euros, però va sol·licitar un ajornament
16.09.12
El xeic Al-Thani necessita més temps. El segon termini concedit per l'Agència Pública de Ports d'Andalusia perquè els nous concessionaris del recinte -la UTE formada pel grup del xeic i l'Ajuntament de Marbella a través de la societat Port Esportiu- aboni el cànon anual per la gestió del recinte sense que es fes efectiu el pagament. Un dia abans, els representants d'Al-Thani havien requerit un ajornament, sol·licitud sobre la qual la APPA no ha pres cap decisió. Es tracta del segon ajornament sol·licitat per la concessionària (el primer va ser el 30 d'abril), que l'any passat es va fer amb el concurs per a l'ampliació del port, que comporta la gestió del recinte a partir de l'1 de gener d'aquest any a canvi de l'abonament d'un cànon anual de 750.000 euros durant els cinc primers anys, i a partir d'aquí un milió d'euros cada any.
SBC-diariosur.es
16.09.12
El xeic Al-Thani necessita més temps. El segon termini concedit per l'Agència Pública de Ports d'Andalusia perquè els nous concessionaris del recinte -la UTE formada pel grup del xeic i l'Ajuntament de Marbella a través de la societat Port Esportiu- aboni el cànon anual per la gestió del recinte sense que es fes efectiu el pagament. Un dia abans, els representants d'Al-Thani havien requerit un ajornament, sol·licitud sobre la qual la APPA no ha pres cap decisió. Es tracta del segon ajornament sol·licitat per la concessionària (el primer va ser el 30 d'abril), que l'any passat es va fer amb el concurs per a l'ampliació del port, que comporta la gestió del recinte a partir de l'1 de gener d'aquest any a canvi de l'abonament d'un cànon anual de 750.000 euros durant els cinc primers anys, i a partir d'aquí un milió d'euros cada any.
SBC-diariosur.es
L'Ajuntament i el port esportiu Marina de Dénia signen un conveni per a la promoció turística de la ciutat
En virtut de l'acord, el Departament de Turisme i Platges col·labora amb 15.000 euros a les activitats amb repercussió turística efectuades pel port esportiu Marina de Dénia
16/10/2012
L'alcaldessa, Ana Kringe, i el director general de Marina de Dénia, Gabriel Martínez, han signat un conveni de col·laboració anual en matèria de promoció turística de la ciutat. En virtut de l'acord, el Departament de Turisme i Platges col·labora amb 15.000 euros a les activitats amb repercussió turística efectuades pel port esportiu Marina de Dénia. Una contribució centrada, bàsicament, en el VI Saló Nàutic de Dénia que se celebrarà de l'1 al 5 de maig de 2013, ha puntualitzat la regidora de Turisme, Pepa Font, present també en la signatura del conveni. Font ha afegit que la intenció del seu departament és “dinamitzar l'oferta nàutica de la ciutat i, en aquest sentit, Marina de Dénia és el màxim exponent quant a qualitat i quantitat”. Per la seva banda, el director general-capità de Marina de Dénia, Gabriel Martínez, ha incidit en la “rellevància econòmica del turisme nàutic, que pot aportar riquesa i ocupació a Dénia i la comarca”. Martínez ha recordat que el port esportiu compta amb prop de 2.000 amarris, fent de Dénia “la ciutat del Mediterrani amb més amarris per habitant”. “Una oportunitat -ha dit- que hem d'aprofitar”.
SBC-elperiodic.com
16/10/2012
L'alcaldessa, Ana Kringe, i el director general de Marina de Dénia, Gabriel Martínez, han signat un conveni de col·laboració anual en matèria de promoció turística de la ciutat. En virtut de l'acord, el Departament de Turisme i Platges col·labora amb 15.000 euros a les activitats amb repercussió turística efectuades pel port esportiu Marina de Dénia. Una contribució centrada, bàsicament, en el VI Saló Nàutic de Dénia que se celebrarà de l'1 al 5 de maig de 2013, ha puntualitzat la regidora de Turisme, Pepa Font, present també en la signatura del conveni. Font ha afegit que la intenció del seu departament és “dinamitzar l'oferta nàutica de la ciutat i, en aquest sentit, Marina de Dénia és el màxim exponent quant a qualitat i quantitat”. Per la seva banda, el director general-capità de Marina de Dénia, Gabriel Martínez, ha incidit en la “rellevància econòmica del turisme nàutic, que pot aportar riquesa i ocupació a Dénia i la comarca”. Martínez ha recordat que el port esportiu compta amb prop de 2.000 amarris, fent de Dénia “la ciutat del Mediterrani amb més amarris per habitant”. “Una oportunitat -ha dit- que hem d'aprofitar”.
SBC-elperiodic.com
Les empreses nàutiques consideren feble la marca turística Costa del Maresme
Actualment, en el Maresme el sector nàutic genera uns 2.000 llocs de treball. L'estudi també estableix que en els ports del Maresme cada 100 amarratges generen 10,17 ocupacions directes
16-10-2012
El 70% de les empreses nàutiques del Maresme han qualificat de "feble" la marca turística 'Costa del Maresme' i consideren que "no exerceix de pol d'atracció", segons reflecteix una enquesta realitzada per la consultora Inceptia. Les empreses enquestades fan una crida al fet que s'impulsin projectes comuns entre sector públic i privat ja que, segons el 56,25% de les empreses, existeix una important "desconnexió" de les ciutats amb els seus ports. Les empreses enquestades han destacat també com una "anomalia" que el 81% de les pernoctacions a la comarca barcelonina tinguin lloc a la zona de l'Alt Maresme, en municipis allunyats dels principals ports com Mataró o Arenys de Mar. La majoria d'empreses enquestades preveu que els resultats d'aquest 2012 seran pitjors que els de l'any passat. En el conjunt de l'Estat espanyol, la baixada de vendes prevista aquest 2012 és del 30%. Actualment, en el Maresme el sector nàutic genera uns 2.000 llocs de treball. L'estudi també estableix que en els ports del Maresme cada 100 amarrtges generen 10,17 ocupacions directes aproximadament.
SBC-abc.es
16-10-2012
El 70% de les empreses nàutiques del Maresme han qualificat de "feble" la marca turística 'Costa del Maresme' i consideren que "no exerceix de pol d'atracció", segons reflecteix una enquesta realitzada per la consultora Inceptia. Les empreses enquestades fan una crida al fet que s'impulsin projectes comuns entre sector públic i privat ja que, segons el 56,25% de les empreses, existeix una important "desconnexió" de les ciutats amb els seus ports. Les empreses enquestades han destacat també com una "anomalia" que el 81% de les pernoctacions a la comarca barcelonina tinguin lloc a la zona de l'Alt Maresme, en municipis allunyats dels principals ports com Mataró o Arenys de Mar. La majoria d'empreses enquestades preveu que els resultats d'aquest 2012 seran pitjors que els de l'any passat. En el conjunt de l'Estat espanyol, la baixada de vendes prevista aquest 2012 és del 30%. Actualment, en el Maresme el sector nàutic genera uns 2.000 llocs de treball. L'estudi també estableix que en els ports del Maresme cada 100 amarrtges generen 10,17 ocupacions directes aproximadament.
SBC-abc.es
El Govern Balear imposa el pagament per fondejar a Cabrera
Caldrà pagar per amarrar a les boies en qualsevol dia de l'any i s'estableixen dues temporades de fondeig
Des del passat 6 d'octubre han entrat en vigor les noves tarifes per fondejar a Cabrera en virtut de la Llei 12/2012 de 26 de setembre de mesures tributàries per a la reducció del dèficit de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Conforme al regulat en aquesta Llei, caldrà pagar per amarrar a les boies en qualsevol dia de l'any i s'estableixen dues temporades de fondeig: de l'1 d'octubre al 30 d'abril i de l'1 de maig al 30 de setembre. Els preus oscil·len entre els 7,5 i els 129 euros per dia. La Llei també implanta que en el cas que es reservi una boia de capacitat superior a l'eslora de l'embarcació, l'import de la tarifa serà el corresponent a la boia objecto de la reserva. I igualment, podrà atorgar-se una autorització especial per a vaixells de més de 35 metres d'eslora, casos en els quals se'ls aplicarà la tarifa màxima disposada en ambdues temporades.
SBC-gacetanautica
SBC-gacetanautica