El Port de Mataró col·labora en la rehabilitació de la platja de Cabrera
 
20.000m3 de sorra seran traslladats amb camions del port a la platja

16/10/2009
 
La col·laboració per restituir la dinàmica natural de la platja de Cabrera per part del Consorci Port de Mataró es durà a terme la pròxima primavera amb el trasllat amb camions de 20.000m3 de sorra de llevant a ponent. D’aquesta manera el port compleix el conveni de dragatges de Catalunya, signat entre l’ACPET (Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics), la Generalitat de Catalunya i els ports afectats.
 
D’altra banda, per poder solucionar el problema de la manca de sorra a les platges es necessari tenir en compte i buscar solucions als altres factors responsables de la situació. Els ports, amb el conveni de dragatges ja col·laboren activament i reconeixen la seva part d’influencia en el procés, però estadísticament la manca de sorra es produïda en gran part per altres factors tant humans com naturals, i la gran responsabilitat dels primers recau en molts altres aspectes no relacionats amb l’activitat portuària.

cabrera
En primer terme es produeix un dèficit sedimentari produït per la urbanització del territori (menys generació de sauló) i la canalització de rius i rieres, així com per l’extracció d’àrids i pèrdua de cabal de la Tordera. Segon, els dragatges realitzats per regenerar platges es nodreixen de bancs submarins de sediments que, en ser explotats, produeixen un nou dèficit sedimentari que tendeix a  reomplir-se i, per tant, a alterar la dinàmica litoral natural. Sense oblidar les obres de protecció de la línia de ferrocarril de la costa, que rigiditza el perfil de platja produint una acumulació d’energia al peu de l’escullera, i genera una erosió de la sorra més intensa alteran l’alternança natural del perfil de les platges.
 
D’altra banda es important no obviar i tenir molt en compte el fenomen del canvi climàtic en l’evolució de les platges. Com per exemple la pujada del nivell mitjà del mar, on els registres científics indiquen augments a l’entorn de 3 milímetres per any. Per tant en els últims 33 anys el nivell ha augmentat uns 10 centímetres. Aquest fet, amb un pendent de platja de l’1%, representa un retrocés de 10 metres de línia de platja.  També cal tenir en compte la major freqüència, intensitat i durada dels temporals, i la variació de l’orientació dels vents, les onades i els corrents.
 
Els ports esportius i turístics, i en aquest cas el Consorci Port de Mataró, estan disposats a col·laborar activament en la conservació de la costa, cal tenir en compte que aquestes entitats son les primeres interessades en el la preservació de tot el relacionat amb el món marí, una bona conservació del entorn repercuteix directa i indirectament en un servei de qualitat a curt i llarg termini per a tots els seus usuaris. Mai un port esportiu voldria oferir als seus usuaris un entorn sense platges, contaminat o amb una mala imatge.

SBC comunicación


OPINA - TORNAR




SBC comunicación


OPINA - TORNAR