S'aprova un acord que ha comptat amb el rebuig en bloc de les formacions nacionalistes, que han vist desestimades la majoria de les seves propostes de modificació
22/07/2010
El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar de manera definitiva la Llei del règim econòmic i de prestació de serveis als ports d'interès general, després d'aprovar l'única esmena incorporada pel Senat, una modificació introduïda per Coalició Canària per la que els cabildos insulars conservaran la seva representativitat en els consells d'administració de les autoritats portuàries.
Després d'incorporar al llarg de tota la seva tramitació parlamentària un total de 450 esmenes, 415 d'elles pactades entre PSOE i PP, es dóna així llum verda final a un acord que ha comptat amb el rebuig en bloc de les formacions nacionalistes, que han vist rebutjades la majoria de les seves propostes de modificació.
Tot i això, el ministre de Foment, José Blanco, ha celebrat en diverses ocasions que es tracta de la llei de ports "aprovada amb el major consens" de la història, un acord al què ha convidat a sumar-se a CiU, PNB, ERC, ICV i BNG per "responsabilitat", perquè "tots puguin ser partícips del model portuari del futur".
No obstant això, l'oferta de Blanco només ha estat acceptada per CC, mentre que la resta partits nacionalistes, als que s'ha sumat IU, ha mostrat la seva oposició frontal, començant per CiU, el portaveu de Foment, Pere Macías, ha arribat a qualificar la norma de "autèntica vergonya", que descriu com una "autèntica LOAPA 'portuària".
El pacte entre socialistes i 'populars' estableix que la llei mantindrà una "estructura única" per a les taxes portuàries amb "bonificacions reglades" i un coeficient corrector per a cada port, "de caràcter potestatiu".
Aquest estarà basat en indicadors financers associats a l'eficiència de gestió i rendibilitat de cada port amb l'objecte que quedi garantida l'autosuficiència econòmica, la lleial competència entre ports i el menor cost per a l'usuari.
Respecte a l'estiba, el model de gestió serà únic a través de societats mercantils privades, amb capacitat de supervisió per part de les Autoritats Portuàries per evitar distorsions en el seu funcionament que afectin la lleial competència entre els prestadors del servei.
